Els antics xinesos prohibien la construcció d'habitatges per a les persones o recers per als animals sobre el que anomenaven venes del drac.

 

Els romans feien pasturar durant llargs períodes ramats d'ovelles als terrenys on es pensava fundar una ciutat. Després del sacrifici dels animals, estudiaven el fetge, l'estat dels quals oferia informació sobre la qualitat del terreny.

 

Sabem que els Indis d'Amèrica del Nord deixaven pasturar lliurement els cavalls i observaven amb atenció els seus llocs preferits. (Actualment no és una informació vàlida ja que els animals estan exposats a més estímuls producte de la vida moderna a les ciutats).

 

Actualment els Tuareg, tribu nòmada del desert, continuen utilitzant l'observació dels llocs escollits pels seus gossos.

 

Gustav von Pohl després d'anys d'estudi afirma al seu llibre: Erdstrahlen als krankheitserreger-Forschungen auf Neuland, Munic 1932: “els casos de càncer ocorreguts a Vilsbiburg es van produir en habitatges exposats a les radiacions electronegatives que emanen de corrents d'aigua subterrània”.

 

Pierre Cody, enginyer científic pioner en la investigació de radiacions tel·lúriques, centre les seves investigacions en l'estudi i l'anàlisi de la ionització de l'aire a la vertical de les venes d'aigua subterrànies. El 1935 va ser el primer a assenyalar el gas rodó momo causant del càncer de pulmó.

Rémi Alexander, arquitecte i geobiòleg francès, després d'experimentar personalment els efectes de diferents radiacions i aprofundir en les investigacions prèvies sobre la matèria, va emprendre una tasca d'aplicació i divulgació de la geobiologia i la bioconstrucció. Els resultats del seu treball han estat publicats en dues obres: Votre lit est-il a la bonne place? i Votre maison.

 

Käthe Bachler, com a pedagoga i professora d'institut a Àustria, va centrar part del seu treball en la incidència de les radiacions en el rendiment escolar, així com en els trastorns de professors i alumnes, i en l'estudi de les patologies produïdes per corrents d'aigua subterrània, hartmann i curri.

 

Ernst Hartmann, metge a la Universitat de Heildelberg, Alemanya, va ser el descobridor de la xarxa de Hartmann. A la seva obra:krankheit als Standort problem, descriu alguns dels casos més clàssics en la literatura geobiològica.

 

Associació d´estudis Geobiològics GEA

 

Centre Mediterrani de Recerca Geobiològica, dirigit per Mariano Bueno expert en geobiologia, ecobioconstrucció i agricultura ecològica. És autor de les obres: viure a casa sana i el gran llibre de la casa Sana (editorial Martínez-Roca).

 

Geonatura: Associació de geobiòlegs, arquitectes… dedicats a la investigació i docència de la geobiologia, dirigit per Pere Vila, geobiòleg amb més de 30 anys d'experiència, que juntament amb el seu equip i metges i terapeutes de tot Espanya treballen en la investigació i l'estadística de la geobiologia i la relació amb les patologies cròniques i degeneratives.

​